SOBRE TRANSFIGURACIONS...

M’agradaria tenir més constància a l’hora d’escriure sobre aquelles coses que tant m’agraden, però sóc una persona irremeiablement vaga. Passen els dies i els mesos i aquest trist espai està deixat de la mà de déu i sé que tots vosaltres, el meu públic, ja començàveu a estar impacients ;-) (ai! que graciosilla que soy!)
De fet, avui mateix he decidit posar-hi remei. Ja em comença a saber greu que molts de vosaltres em tingueu enllaçada en els vostres blocs i fotologs i que el meu no s’actualitzi mai. Així que ja anava sent hora de fotre-li canya aquest humil raconet de meditacions culturals i no culturals, i ja anava sent hora també de parlar sobre música, de música clàssica clar!... -sento decebre als rockers, tecnos, rapers, popis, etc.- però ja coneixeu la meva debilitat quasi malaltissa per aquest tipus de música.

Últimament el nom de la meva obsessió és diu Arnold Shönberg i la seva Nit transfigurada (Verklärte Nacht) composada per aquest geni austríac l’any 1899.
Shönberg, coetani de Kafka i Kandinsky, va ser un dels compositors més representatius de l’expressionisme i la seva Nit Transfigurada és una de les obres més precioses de la fi de segle. Aquesta última obra de joventut, composada originàriament per sextet de corda, forma part del romanticisme tardà amb claríssimes influències wagnerianes. La força, el sentiment, i l’energia és el que dóna vertader sentit a la composició de Shönberg on ja es comencen a insinuar petits esbossos del que podríem anomenar saturació tonal. De fet, aquesta saturació cromàtica ja va ser esgotada per Wagner (només cal escoltar el seu insuperable Tristan und Isolde).

La descomunal peça de Shönberg està inspirada en un poema titulat “Zwei Menschen” (dos éssers humans), del poc conegut poeta expressionista Richard Dehmel. Però aquest poema és, des del meu punt de vista, un simple pretext per conjugar la inquietud de l’home modern, que qüestiona el seu destí i que defensa l’art com a eina de lluita per afrontar el desconsol d’una societat en decadència.
En realitat La Nit transfigurada és un primerenc testimoniatge d’un ansiós patetisme que resumeix tota la intensitat continguda en el traumàtic pas del segle XIX al XX. El mateix autor digué al respecte: “personalment tinc la sensació d’haver caigut en un oceà d’aigües bullint”.
I és que l’apassionant tempesta de contradicció entre els antics conceptes i els nous valors emergents va afectar irremeiablement a totes les arts, cadascuna en la seva particular magnitud, i evidentment la música no va ser aliena a tota aquesta metamorfosi. La música atonal, la distorsió de les melodies, la dissonància de les composicions varen reflectir tota l’ansietat de la societat contemporània.
És evident que el canvi de segle havia de passar per la por i el traumatisme però també per la gosadia i el coratge de l’atreviment. El camí de transformació que experimenta l’art a finals del segle XIX és realment apassionant: les avantguardes, la modernitat i la bohèmia van alterar els processos artístics reflectint res més evident que la gran crisi de la racionalitat.
I una opció trencadora fou apel•lar per la interdisciplinarietat constant, d’aquesta manera les nombroses expressions artístiques van relacionar-se curiosament entre elles. La música, la pintura i la literatura van protagonitzar una profunda sinestèsia: escolteu La Nit transfigurada de Shönberg i penseu, per exemple, amb la composició número 4 de Kandinsky, i a la inversa. Escolteu els colors i mireu els sons. La Nit de Shönberg evoca fortes taques de color, el quadre de Kandinsky és pura sonoritat apocalíptica. La melodia de Shönberg vibra amb la mateixa tensió que ho fa la creació pictòrica de Kandinsky! Per mi és inevitable no fer aquests paral•lelismes.

Tota l’angoixa existencial, la metafísica, la subjectivitat i espiritualitat que donaran pas al segle XX queda reflectida en La Nit Transfigurada de Shönberg: és el llenguatge musical concebut com essència del món.
I és que “sense la música la vida seria un error”, tal i com va afirmà Nietzsche en el seu “Crepuscle dels ídols”. Precisament és això el que sento cada vegada que escolto aquesta peça: que necessito la música de manera extrema. De fet, la meva vida no tindria cap sentit sense aquesta obstinació, no tindria cap sentit si no pogués gaudir de peces tan sublims com La Nit Transfigurada, que em desperten aquella estranya i explosiva barreja d’emoció, passió i exaltació constant...

Et dono les gràcies Jordi, per recomanar-me aquesta meravella de la peça pels vols de 2004, quan en una d’aquelles nits entre copa i copa parlàvem de música, de música transfigurada (te’n recordes?). Allà va començar el nostre primer “flechazo” musical! I espero que duri per sempre! Els dos sabem i entenem la importància d’estar sempre oberts a donar i rebre i descobrir i absorbir coses noves. I jo sóc molt insaciable.

<A HREF="http://www.youtube.com/watch?v=17Obe-VNork" TARGET=_top>http://www.youtube.com/watch?v=17Obe-VNork</A> (adagio per orquestra)




On November 13 2007 3 Views

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
  
  View all photos
  ›