-
Els dies son grisos però no passa res,
tŽagrada el gris
La teua vida es monotona però no passa res,
tŽacostumes a la rutina
Les lluites estan perdudes però no passa res,
tampoc esperes la victoria
El amor es fa frustrant però no passa res,
et queden vells somnis
Reflexiones i otorgues,
analitzes i calles.
Tot son frustracions al mòn dels somnis,
tot es derrota al lloc de la victòria,
tot son monotònies al teu mòn de rutina,
tot es gris...
però ens agrada el gris
eixe gris animat dels dies de plutja,
on buscant lŽamor
trobes la lluita
en la monotonia de cada poema
-
On July 25 2007
11 Views
eliieta_bell
On 05/01/2009
Kamarada! Viva tu i els teus poemes! Ke et vaja be per la RDA, si vas a la tomba de Honneker disli que es de putamare... I si vas a l'estatua de Marx disli que es del rollo! Si pots l'arranques i la posem en el piso, que alli la volem mes que aí! Ale adeu komandande!
KE ET VAJA BE!!!!
tremp26
On 22/11/2007
AAiii! que perfecte...eixa es la paraula, si és que un poema pot ser perfecte...
Em repetisc al dir que eres un vertader artista, però no és cap mentida... Compartisc l'idea de Kykyan "on buscant l'amor trobes la lluita", una frase molt encertada, podem extraure molt d'ahi, estimar és lluitar cada dia per aconeguir aquet amor o per aconseguir que tot vaja avant. Si et resignes a estimar, és com abandonar la lluita, com ser covart, és cert que l'amor fa mal, i que a vegades és pijor que una punyalada, però no per això hem de negar-nos a estimar. No existeix cap tecla en els sentiments que puga parar-lo. Una cançó de Feliu diu; "Només la vida significa moviment", el temps no para, corre per tots, no podem dir asi talle, demà més. Si intentes fer això només pedras el temps!
El poema , per a mi, i en el poc que et conec, és un gran reflexe del que ets, del que hi portes dins teu! El poema és senzill, modest,tranquil,expressiu, sentimental; tu també ho eres
No m'enrrolle més! T'estime, segueix així!!
Una cosa més, necesitaré un autograf per a quant sigues famós... prepara'l...
strangechik
On 31/07/2007
=) jo tinc una fto dun bosc semblant de kuan vaig anar a slovenia!
en fi et poso a efes!
rapinyaire
On 30/07/2007
m'encanten aquest tipus de boscos....si puguera viure a prop d'un seria l'òstia...poder passejar i perdre's per dins, passar matins i vesprades....^^
i el poema molt xulo com sempre, al principi sembla molt pessimista però al final deixa un molt bon regust, m'agrada't molt "on buscant l'amor trobes la lluita"...m'agrada ;)
jul_ai_13
On 28/07/2007
Eiiii!!
jaja,primer que res dir-te que no és cap discusió...:P...i també que no vuic que penses que jo volia contradir o qüestionar el que dia el teu poema,q va! mai faria això...un poema és una cosa personal,pot ser, lo més personal que existeix.on les paraules naixen per algo que les ha espentat a ixir.i clar que per a tu significa una cosa, i a més una cosa concreta que en eixe moment vas escriure!! Lo únic que volia era,agafant una paraula del teu poema vore les possibilitats que es presenten, o que presenta en la "realitat" aquesta que diuen que vivim.Un joc simplement...
Jaja,sé que les paraules es possen en els poemes amb el significat que necessita expressar l'autor en eixe moment,a més, una paraula pot ser empleada de moltes formes distintes per el mateix autor.
I realment tu saps emplear molt bé les paraules...:)
askatuta
On 27/07/2007
Molt encertat i realista.
Jo després de llegir-ho he arribat a la conclusió de que a pesar de tots els problemes i frustracions que patim també sabem estar bé i ser feliços.
Som simples i idiotes éssers humans. Però jo no canviaria ser per a res altra cosa =)
(no sé si el comentari era el que t'esperaves o si no és prou complet...però he intentat expressar el que sent encara que no ho faig tan bé com tu)
el poema mola molt.
M'agrada tindre't com a amic /poesia_de_carrer =P
anna_p0meta
On 26/07/2007
Simplement...
No puc dir que m'ha encantat perquè és queda curt, m'ahn encissat les teues paraules.
Gràcies per compartir-les. Em senc completament identificada amb el poema.
Serem feliços malgrat tot, no? Sempre tindrem motius!
Un somriure i un beset!
juliette_23
On 26/07/2007
preciosa foto i preciós poema,
com sempre, no cal dir-ho
però jo ho dic! ^^
=)
a continuar així,
i per cert, no soc molt d controlar les llunes,
però m'encanta mirar-la quan es plena,
la disfrutaré com tu m'has dit
merciii! :)
un petonet!*
mariastrada
On 26/07/2007
hola!
m'alegre que t'agradara el concert. La veritat és q no sé qui eres... haver saludat, xè! hehe.
Mentre el gris no es faça negre... les coses van bé :)
Salut i fins la pròxima!
benaventina
On 26/07/2007
sincerament opine que a s art i les altres coses sn bobades! Si jo intentara fer el que fas tu... no podria, sincerament no podria!! Tens el art de convertir el que penses i el que sents en poesia, i aix no s'aconsegueix tan fcilment. T'admire, i molt! Vinga, cuida aquest art!!
besukets ^^
skartada
On 26/07/2007
el amor es fa frustrant....???molt dur llegir aixo,,,,,
els teus poemes mai seràn monotons.....cap poema es igual a un altre...i menys els teus...cada dia spere impacientx vre si as esrit un poema nou...i poder llegir-lo mentre "escalofrios" em recorren el cos...
molt bonik...i frustrant a la volta
petons
estel_de_fusta
On 26/07/2007
la monotonia de cada poema??
el poemes no mai no podràn ser monòtons! mai en la vida... si ens lleven això...
l'art no pot caure d'eixa manera! em negue! que ens quedaria?
i sí, per sort o per desgràcia, ens agrada el gris...
b7s
zitizen_erased
On 25/07/2007
La foto qe has triat...al final perfetca ^^
Doncs qè dir-te qe no t'haja dit ja... este poema m'ha agradat molt, en serio, comences aguanyar-te un "respecte major" per la meva part...i aamb aixo no vull dir qe abans no et respetara, vull dir com a artista, com a poeta... és com si estaguera vegen-te com tot un shakespeare!
M'necanta la temàtica qe pareix qe estigues adoptant o indagant... em pareixen els autèntics sentiments... eixos qe no se'n van, eixos qe ens defineixen, qe ens preocupen deveres i marqen ki som.
Et dic de nou qe me pareix qe amb aqest poema...et superes. I vec qe cada cosa qe escrius supera l'aterior.
I a més ho has fet...en quant...? 5 minuts¿? Tot un crack. Com un Mozart de les paraules...xD qe qest no tenia taxons a les partitures, a la primera ho feia be.
Però ja saps, no m'agrada aqesta resignació... i menys en una persona tan lluitaodra com eres tú... mai et resignes.
Molts besets...poeta^^
