.




- Un escape de agua - diu el xofer.
i tots baixant de l'autobús, d'aquells dobles, formant fila amb resignació davant la paret del carrer mitre cantonada escoles pies, al paredón fusilamiento, i el conductor també, i es queda amb el braços creuats mirada buida, esperant el proper, diu pasa en seis minutos i tots oh claro tu que no tienes prisa. dins un noi rapat amb un codi de barres tatuat al clatell, la seva primera reacció ha estat yo de aquí no me muevo, assegut tot obstinat i després y a mi quién me lleva al bruc. clar, la chacón l'havia de buidar pero no que encara hi fan vida, i al final el noi s'ha convençut que l'autobús estava espatllat per molt tossut que es posés i ha baixat a esperar l'altre.
pensant les conseqüències d'unificar aquella gentada amb el proper ja ple, agafo l'altra línia, la dels jubilats i pensionistes que sempre passa gairebé buit amb la millor freqüència de barcelona, fins a cercar el tram, el transport públic gratuït per excel·lència que resulta han decidit fer-lo de pagament, ja se sap ara amb la crisi, pues per primer cop en la història del tramvia de mataró m'ha vingut un revisor demanant-me limosna. s'ha materialitzat del no-res, jo llegia i potser s'amagava rera la coberta, i amb més cara de son i avorriment que tot el vagó junt em demana el bitllet amb un fil de veu i la boca orientada cap al sud-est, i li he estat a punt de dir oh pero això no és gratis? tota la vida sense pagar... però me n'he estat perquè potser no li hagués agradat gaire de sentir i aleshores inventa't corrents nom cognoms i adreça. li he donat de totes maneres, ben ufanós perquè resulta que com que tinc un bitllet il·limitat en entrar havia picat per hobby, i el paio que no li funcionava la maquineta i vinga a pasar-me'l com una visa jo pensant que me'l gastaràs i després mala cara bescanvi, i mala cara la duia ja. diu esto muy moderno pero despues el cuento de la vieja, que no saps mai si això es diu així ni en aquest cas concret pero aquesta gent ho diu i tu allà com l'argila esperant que es cansi d'arrugar-te el títol i miri aquells numerets encriptats del darrere que només es poden aprendre a desxifrar fent un màster en revisorat. però no els mira, se'n cansa i prou et torna el bitllet i ja sabia jo que aixo era gratis.



















ild




On October 02 2008 1 Views

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
  
  View all photos
  ›