Ja hi tornem a ser!

Actualitza el jefe!

Ahir tornava a agafar la meva maleta negra, on hi ha uns 20 cd's amb tot de música... potser part de mitja vida, potser una cançó que em transporta a un lloc diferent i em provoca una reacció diferent.

Deia, doncs, que agafava la meva maleta negra amb tot el material. Era el cop número 94 que ho feia. Vaig anar a peu a la Ràdio, anar a peu als llocs, sobretot quan fa fred ajuda per airejar-te, pensar en qualsevol cosa... o en res. Pensava si tenia sentit això, sortir un divendres a les 21h15 per anar a fer un programa, si estava perdent el temps i si deien que a la 3a va a la vençuda... perquè fer-ne una quarta.
Però al arribar a la ràdio, tot es tornava ritual, tot es tornava màgic: posar el mòbil en silenci, les claus a la vora per anar a obrir a qui va tard, encendre altaveus, posar micròfoncs, obrir els lectors de Cd's. Tot en un silenci quasi sepulcral. Esperant que la gent arribi. Jo i la ràdio. Jo i el misteri.
I hi ha un moment en que et quedes absorbit en el que fas. Alguns en diuen la màgia de la ràdio. Com una droga et corroeix de la seva necessitat i de fer les coses bé.
Com deia en un escrit al meu flog (/complicitats) les batalles no s'entenen vistes des del lateral, s'han de veure les coses de cara per entendre les nostres lluites, internes i personals.
No sé si mai he aconseguit transmetre tot això als meus col·laboradors. No sé si mai ha tingut sentit. Però és com aquelles històries d'amor on vols creure, on vols interpretar cada gest en positiu, insistint perquè no s'acabi i comproten-te amb un "intentaré fer-ho millor".

I tot això torna. Si voleu mira d'entendre del que us dic, de l'estranya força de Maktub, us esperem. Tot i que potser té més a veure amb un servidor, al que li agrada sobretot quan plou, fa fred i li ve el vent de cara. Alguns en diuen ser massoca, per a mi, no donar-se per vençut.

http://www.youtube.com/watch?v=PG7k9fSYDvA




On February 14 2009 10 Views

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
  
  View all photos
  ›