Al matí, amb la Raquel (la guía) que a més a més era catalana hem fet una mica de ruta per Berlín i ens ha explicat l'història d'Alemanya.
Abans de marxar una amiga em va dir que Berlín era una ciutat trista però preciosa i ara veig que no es va equivocar gens.
Tot el que ens ha explicat la raquel, ha sigut força dur mentalment (les històries que envolten el mur, els camps de cocentració, el monument a l'Holocaust..), tot i així no em podria quedar amb una sola cosa.
El monument a l'Holocaust són 2000 i picu blocs de formigó que tenen moltes interpretacions, però amb la que jo m'he quedat és amb la que els blocs signifiquen l'agobiament, la pressió i el laberint on es sentien les víctimes. I realment, això sense dubte ho sents al passar entremig del blocs. Aquell formigó fred, amb poc espai i els blocs més alts del centre són impresionants.
La Raquel ens ha dit una frase que m'ha agardat molt: 'Generalment tothom celebra les victòries però el que és per aplaudir és que un païs reconegui, sí, m'he equivocat i faig un monument en el seu honor.
(fragment del meu 'diari' de Berlín, 17-2-09)
On November 09 2009
13 Views
vallicrosa
On 10/11/2009
Ostres! M'ha fet gràcia el teu comentari eh, més que gràcia ilusio :D
Tens raó, la conaçó mola, ara fa temps que no l'escolto.
Xulo Berlin? M'agradaria deixar'm-hi caure algun dia.
Vagi bé tereee!
;)
