Són les 23.00. Sento la respiració de l'Abel a les fosques, la casa fa olor de crispetes, roba bruta i menjar xinès a domicili. L'esquena m'està matant, i no m'estranya, m'he passat la tarda asseguda a la tauleta de nit que faig servir de cadira, davant l'estanteria que faig servir de taula, teclejant al portàtil que faig servir de portàtil.
Ara acabo de descarregar les fotos del passat cap de setmana. Són poques, pro intenses. Les meves preferides inclouen la Bet ultra glamurosa passejant pel turístic Temple Bar, i l'Oleguer encarant-se a dues pintes de Guiness, maremeva, encara no em puc treure la imatge del cap, el meu germanet i ma cosineta parlant de baretos i farres amb una cervesa a la mà al The Porter House, tan tendres i innocents que semblaven. Després, un cop animats, vam traslladar-nos al Sin É, un pub de la rivera nord, l'Abel encantat de que el dj posés rap, i la Bet escanejant els xavalets del local. Si no fos pq l'endemà ens havíem d'aixecar d'hora, encara haguéssim anat a ballar i tot... Va ser un bon dia, relaxat després del fiasco del viatge del dia anterior, mira que confondre Kildare amb Kilkenny... en fi, vam aprofitar per visitar el poble, quatre cases, un castell del segle 14 al qual no vam entrar com a bons catalans que som, i la destileria de la Smithwicks. Això sí, vam pujar a la torre circular de la catedral de St. Canice, i un cop a dalt vam fer el turista amb la càmera i ens vam prendre un kit kat (literalment) mentre calculavem el temps necessari per amortitzar l'entrada. Ara que ho repenso, no va estar tan malament, potser s'esperaven ovelletes pasturant al costat de penyasegats, i en canvi vam menjar sandwichs i pendre el sol al costat d'un riuet.
El que sí que va ser impressionant va ser concert de The Who, llàstima que els ca***** de seguretat em van requisar les bateries de la càmera i no vaig poder immortalitzar els grandads Daltrey i Townshend cantant My Generation. Sí sí, la seva i la meva tb, allà hi havia gent de totes les edats, els més animats saltant davant de l'escenari, els que s'ho prenien en calma uns metres més enllà asseguts a l'herba, parelles, iaies rockeres amb samarretes descolorides de gires anteriors, paradetes de hot dogs i tai chicken noodles, i en Dónal a primera fila amb cara d'extasiat. L'haurieu d'haver vist quan un dels que desmuntaven l'escenari li va tirar una pua amb el nom de Pete Townshend just quan els segurates ens feien fora a cops d'escombra. "Està usada!" em diu mentre l'estudia amb mirada experta. Era l'home més feliç del món.




On July 03 2007 1 Views

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
  
  View all photos
  ›