[b]Mirava la lluna però no la veia. Estava en silenci. Asseguda a les roques que combatien contra les onades, pensava.
El mar es va calmar. No se sentia res, res ni ningú. Bufava una suau brisa.
Una gota, encara calenta, tacà el mar de tristesa.
Es va ficar la ma dins la butxaca i en va treure una moneda de plata. No es cansava de mirar-la. La lluna, la feia brillar.
Va decidir fer-ho a cara o creu. Un dia li van dir que les decisions més importants les prenia l'atzar.
Va tirar la moneda. Veia com pujava rotant sobre sí mateixa. Desviava la llum de la lluna. Era un petit far, la seva petita i única il•lusió, també l'única esperança.
La moneda va caure dins l'aigua. Ella, lluitant per saber quin era el seu destí, veia com s'enfonsava.
El mar, tornà a ser tacat de tristesa.
Unes mans suaus i calentes l'agafaren. Es va girar i va veure aquells ulls. Uns ulls plens de dolçor que li deien que no estava sola.
Ara, el mar ja no es tacava de tristor sinó d'esperança.
Somreia, ara la llum sortia del seu cor.[/b]




On February 20 2010 3 Views

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
  
  View all photos
  ›