La por. La por ho mou tot. Tot ho atura. La por a la mort, a desaparèixer sense deixar rastre a la terra, t’espitja a tenir un fill. El fill et segueix per por a perdre’s. Tu el segueixes per por a que prengui mal. I per por a que no en prengui, marxi lluny i et deixi sol. Sol. La por d’estar sol et transforma, amagues part de tu perquè els altres no s’apartin i et deixin sol. Sol. Por a decebre i quedar-te sol. Por a no fer el que toca i trobar-te fora. No fer el que et rota per por a perdre el que no saps si vols. Vols. Por a voler el que tems no aconseguir. Por d’aconseguir el que tems no poder controlar. Por a que et controlin. Por a l’incontrol. Por a l’atzar. Monotonia. Monotonia. Monotonia. Por a la monotonia. Por al canvi. No ho toquis! Por a que tot segueixi igual igual igual igual igual igual igual [aquesta feina tota la vida?]. Por a perdre el que tens. El que no tens. Por a perdre la por. Quin abisme! I somrius nerviós, xop del pànic que et supura al pensar que sense por ets capaç de tot. I de res.
On August 15 2011
52 Views