Era un matí trist. S'havia aixecat a la mateixa hora: 6:15. El despertador japonès que s'havia comprar al mercat de Sant Antoni un diumenge farà ja prop de 2 anys funcionava com si fos suís.
Com cada dia dutxa ràpida, afeitar-se, posar-se l'uniforme, agafar la bossa, unes galetes i cap a fora.
Com cada dia saludava al quiosquer de davant del metro. trigava 35 minuts a arribar a la feina: des de fondo fins a Passeig de Gràcia. Allà baixava del vagó, pujava les 42 escales que existien fins a l'entrada xamfrà amb gran via i enfilava el passadís cap a la Línia 3.
Sempre comptava les passes: 1, 2, 3 ... fins arribar a 112. Tenia el lloc molt calculat. Llavors obria la bossa, en treia una petita caixa de cartró i un cartell, també de cartró, amb unes grans lletres amb rotulador negre que formaven frases amb moltes faltes d'ortografia.
Eren just les set del matí. La millor hora del dia. Llavors s'asentava al terra i esperava que la gent s'hi fixés. Abans tocava la guitarra, però va descobrir que la pena sempre ben més.
On December 12 2008
4 Views
