303 anys de la crema de Vila-real

303é. ANIVERSARI DE L’INCENDI DE VILA-REAL

Un any més, les militants i simpatitzants de l’Esquerra Independentista comarcal, agrupats en la campanya dels “300 anys d’ocupació, 300 anys deresistència”, eixim al carrer en commemoració de l’incendi de Vila-real,per a retre homenatge als nostres heròics avantpassats. El 12 de gener de 1706 representa, tot i el tràgic desenllaç d’aquellajornada, una de les pàgines més brillants de la història de Vila-real; iles vila-realenques d’avuí dia podem estar ben orgulloses de la gesta delsnostres avis, els quals únicament van poder ser derrotats mitjançant lamés miserable de les traïcions… Repassem un poc la història: el Conde de las Torres, un altre “dimoniemplomat” i “incendiari malabava”, volia fer-se perdonar antiguesvel•leitats austriacistes i va suposar que les convulsions creades per larevolta antisenyorial dels maulets li facilitarien guanyar el Regne deValència per a la causa borbònica; però, veient que els únics resultats dela seua ràtzia eren sengles fracassos a Peníscola i Sant Mateu, iadonant-se’n del perill que corria la seua reputació, necessitavaurgentment un triomf fàcil i va elegir com a víctima de la seua venjançael nostre poble (que es trobava indefens, sense guarnició militar i sensemés protecció que la fèrria voluntat de resistència exhibida pels seushabitants). Això no obstant, després de tot un dia d’incessant combat, enel qual ancians i dones es van batre amb el mateix coratge i efectivitatque els joves miquelets, l’exèrcit castellà –a pesar de gaudir d’unaaclaparadora superioritat– només va poder doblegar l’acarnissada defensadels vilatans valent-se d’un deshonrós ardit: pretextant raonshumanitàries (que els seus ferits pogueren rebre millor atenció mèdica) vaaconseguir que li obrírem les portes de la vila i –ai!– va desencadenarun espantós carnatge… Més de 300 morts i uns 200 presoners (és a dir, unaquarta part del cens de l’època), a més de l’“universal incendi”, provocatde forma absolutament gratuïta quan ja havien acabat la batalla i elsaqueig, és el balanç d’aquella trista acció, que havia de servir de“general escarmiento” per a tot el país: després d’“el desgraciat cas deVila-real” totes les viles austriacistes ja sabien què podien esperar delBorbó. No es tracta de remoure “fantasmes del passat”, ni de “contar batalletes”que ja no li interessen gairebé a ningú; però, si aspirem a decidir elnostre propi futur i a viure com a persones lliures en una terra lliure,hem de mostrar-nos dignes de la nostra herència i, cridant –com feienaquells camperols– “ni Espanya ni França, sinó visca la terra i muyramalgovern”, continuar rebel•lant-nos contra totes les injustícies i contratotes les imposicions: ocupació borbònica, ocupació franquista,pseudodemocràcia… 303 anys despres continuem lluitant per la llibertat!

VILA-REAL: SOCARRADA, PERÒ NO VENÇUDA

Dissabte 17 de gener, a les 12 hores, concentració davant la placad’“homenatge als defensors de la vila” que hi ha al C/ Major Sant Jaume,cantonada amb el C/ Pere III.

http://ajovespb.ppcc.cat/




On January 13 2009 8 Views

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
  
  View all photos
  ›