Alexander Mikhailovich Orlov Bobruysk

Alexander Mikhailovich Orlov Bobruysk
(21 d’agost de 1895 - Cleveland, 25 de març de 1973)

Amb aquest personatge arribem al centenar. I ho fem amb un personatge que, probablement, no té els suficients demèrits per ser-hi. Però és a la llista pel que la seva figura simbolitza. Alexander Orlov va dirigir la mort d’Andreu Nin. I la mort d’Andreu Nin és, al meu entendre, el principi de la fi del somni republicà. El punt clau en que la guerra va quedar sentenciada i la victòria feixista va ser una simple qüestió de calendari.
L’execució d’Andreu Nin (i, sobretot, el que això suposava) va posar el punt final a l’anhel revolucionari i, amb ell, punt final a les possibilitats republicanes. L’agressiva entrada de la mà estalinista en la Guerra Civil espanyola marca un punt i a part en el bàndol republicà. La revolució iniciada a l’estat (sobretot en terra aragonesa i catalana, amb centenars de pobles on s’aboleix la propietat privada i s’instaura el socialisme llibertari) dóna una inusitada força a un exèrcit obrer i revolucionari.
La revolució, però, causa temor a l’Europa del moment i les ajudes internacionals no arriben. En aquesta situació la victòria sols es pot encomanar als anhels del poble. Però una ajuda inesperada es presenta a l’estat. La URSS d’Stalin ofereix ajuda (ja veurem quina ajuda), però no ho farà per res. A canvi d’un armament rovellat i força inútil, l’estalinisme s’instal•la en les cúpules de poder i fragmenta l’equilibri d’un Front Popular en que un pes estratègic és en mans de l’anarquisme. Una situació que Stalin no pot pas permetre.
L’ajuda soviètica implicarà la persecució del trotskisme i l’anarquisme. S’il•legalitzarà el POUM de Nin, es decretarà la militarització de les milícies (que implicarà que milers de lluitadors antifeixistes siguin empresonats simplement per lluitar sense formació militar prèvia), s’acusarà de feixistes els lluitadors revolucionaris i el NKVD, la polícia secreta estalinista, s’implantarà brutalment a la República. Fins i tot Largo Caballero serà forçat a dimitir per intentar aturar la ràtzia estalinsita. Paral•lelament, el comunisme ortodox construeix txeques a tot l’estat (principalment a Catalunya on les forces revolucionàries tenien més pes) i es peresegueix els principals líders del trotskisme, el poumisme i l’anarquisme. És en aquest context que s’expliquen els fets de maig del 37 i l’assassinat d’Andreu Nin. La Contrarrevolució.
Orlov acusà amb una estrambòtica història Nin dels fets de maig del 37. És l’anomenada Operació Nikolai. L’acusà de ser col•laborador del feixisme alemany i de ser un espia al bàndol republicà. Teixí tota la acusació narrant una història pròpia de novel•la negra i construí tot el necessari per detenir Nin a la Rambla de Catalunya, el 16 de juny de 1937. Els següents dies seria interrogat a la vora de Madrid. La seva mort és un misteri. Se’n desconeix la data exacta i el lloc concret ofereix un mar de dubtes, però es calcula que fou a finals de juny. La seva mort, pel simbolisme que desprén, retrata la fi de la il•lusió revolucionària en el front Republicà. La persecució estalinista provocà el desànim a la reraguarda. L’anhel revolucionari ja no era un incentiu per la victòria i, a més, la República, sota l’espessa ombra de Moscou, empresonava els líders de la lluita antifeixista. En un moment en que es reclamava la unitat, l’estalinisme trencava l’anhel revolucionari i posava data de defunció a la República.
Imprescindible es fa veure Terra i llibertat de Ken Loach o la lectura d’Homenatge a Catalunya de George Orwell o el genial Contrarrevolució de Ferran Aisa. Un esplèndid assaig dels fets que van dur la República a plegar-se davant Moscou i de com una revolució de base es venia a una potència internacional i provocava la caiguda de la República.
De totes formes cal destacar que Orlov és un personatge que ofereix un mar de dubtes.L’any 38, tant sols un any després d’assassinar Nin, fuig als Estats Units a causa de les purgues dins el NKVD. A més, a la mort de Stalin publica el polèmic llibre “La història secreta dels crims d’Stalin” i fins i tot alertà Trotsky del seu perill de mort. Però, de totes formes, ningú li treu haver protagonitzat una de les més tristes històries de la Guerra Civil Espanyola...
www.aixotoca.cat





On October 24 2007 66 Views

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
  
  View all photos
  ›