No està de més una autocritica impecable, quant sabem que sobretot d'ella en pot sortir un ànim i un esperit de victòria, que més enllà de conquerir un sol convenciment particular, tossut sorrut i tancat en si mateix, generi la popularització d'una legitimitat coneguda. Una legitimitat no tant sols en abstracte, sinó socialment extensa, real, vertadera, diàfana, innegable, companya de viatge de tots nosaltres, la qual s'escampi com foc en la gasolina. Amb això i la cohesió social necessària, cohesió que el pla del poder vol destruïr, podem fer caminar tot un poble cap a la victòria final.
Ells roben cada dia.
Ells en diuen fer funcionar la economia.
Ells coneixen els mecanismes d'alienació més habituals i els converteixen en negoci.
Ells controlen la premsa, sent-ne propietaris i tenint-la de titella. Quant d'anàlisi i informació cal per capgirar les coses si només sabem el que ells expliquen!
Ells us han fet egoïstes, individualistes, cecs, buits i prou simples com per poder-vos vendre tot allò que hagueu de comprar. Si no us interessa res, sempre podeu oblidar amb la cervesa.
Mirem al maleït taulell d'escacs d'una vegada! Ells us han portat fins al acorralament que ara us abraça, fastigosa i lentament, fins a dos murs que marquen un sol camí possible. I recordem, que en els nostres plans, sempre fatltarà una majoria invisible del taulell que condicionarà el criteri!
A pesar de tot i sortosament, ni ells ni nosaltres, encara no sabem si sóm el peó o l'exèrcit.
On September 10 2010
110 Views
![Petit homenatge a Antígona. #20 - No està de més una autocritica impecable, quant sabem que sobretot d'ella en pot sortir un ànim i un esperit de victòria, que més enllà de conquerir un sol convenciment particular, tossut sorrut i tancat en si mateix, generi la popularització d'una legitimitat coneguda. Una legitimitat no tant sols en abstracte, sinó socialment extensa, real, vertadera, diàfana, innegable, companya de viatge de tots nosaltres, la qual s'escampi com foc en la gasolina. Amb això i la cohesió social necessària, cohesió que el pla del poder vol destruïr, podem fer caminar tot un poble cap a la victòria final.
Ells roben cada dia.
Ells en diuen [i]fer funcionar la economia[/i].
Ells coneixen els mecanismes d'alienació més habituals i els converteixen en negoci.
Ells controlen la premsa, sent-ne propietaris i tenint-la de titella. Quant d'anàlisi i informació cal per capgirar les coses si només sabem el que ells expliquen!
Ells us han fet egoïstes, individualistes, cecs, buits i prou simples com per poder-vos vendre tot allò que hagueu de comprar. Si no us interessa res, sempre podeu oblidar amb la cervesa.
Mirem al maleït taulell d'escacs d'una vegada! Ells us han portat fins al acorralament que ara us abraça, fastigosa i lentament, fins a dos murs que marquen un sol camí possible. I recordem, que en els nostres plans, sempre fatltarà una majoria invisible del taulell que condicionarà el criteri!
A pesar de tot i sortosament, ni ells ni nosaltres, encara no sabem si sóm el peó o l'exèrcit. - Fotolog](http://sp9.fotolog.com/photo/9/17/57/curt_i_ras/1284163773366_f.jpg)
