Les tribus es barallen: la violència latent del futbol

Hem assistit a un enfrontament entre tribus, pobles, del mateix subcontinent. Es barallen i així es cohesionen. El futbol és una manifestació pacífica de la confrontació i, per tant, una metabolització de la violència latent. És la competitivitat enfrontada a la competència. Per descomptat que ni Homo antecessor, ni Homo heidelbergensis, ni els neanderthalensis, no practicaven aquest esport, però no tinc tan clar que no competissin entre ells per un mateix objectiu, el prestigi o el reconeixement social.

No entrarem si es fa per motius socials, psicològics o sexuals, però que la selecció natural ens ha preparat per competir, i en aquesta competició ens hem de fer competents.

A mi no m'agrada el futbol, per tant, represento a una petita part de la meva espècie en occident que no té aquesta addicció; d'altra banda, addicció que com he dit abans, té un fort component biològic, etològic, social, cultural i, m'atreveixo a dir, polític. És l'inconscient col·lectiu traslladat al territori, és la simulació de la depredació, no hi ha morts, però sí ferits. Juguen en la confrontació, es posen a prova tots els mecanismes evolutius, consubstancials al procés de competència intraespecífica i es projecta en ella el més profund del comportament primat.
Els més joves, el més forts, el més ràpids treballen en equip. L'excusa, una pilota, la mobilitat, l'estratègia, la tàctica, l'eficàcia. En el fons la penetració en l'àrea de gol. Defenses, centrals, davanters. Tota una estructura analítica per al servei d'una sistemàtica social i milers de milions d’espècimens humans disposats a sofrir, a divertir-se, i fins i tot a barallar-se per recolzar una part de la tribu.

Són 90 minuts de passió en un territori, 90 minuts de seducció evolutiva en un espai, 90 minuts de tensió real per saber qui és el més fort, per decidir qui serà premiat; no hi ha res nou sota el cel.

Reflexió, pensament, coneixement són tres conceptes que em vénen al capdavant dels plantejaments exposats. Reflexió: per a què serveix el futbol? Pensament: per què el futbol està al nostre cervell com a una cosa tan estructurada? Coneixement: ens ajuda aquest a entendre les claus del nostre procés evolutiu?

Es tracta de conèixer com som per reflexionar què és el que coneixem de nosaltres mateixos. Per què el futbol disloca les relacions humanes i les converteix en confrontació pacífica? L'origen està al nostre cervell, en la forma com s'ha estructurat la nostra ment i com socialment hem organitzat aquestes respostes neurològiques.

El futbol incrementa la nostra sociabilitat, ens fa més humans, ja que ens permet actuar de forma pacífica davant de la confrontació entre espècimens. Ens redimeix de la mort, ens dóna autoritat humana sense deixar de ser animals competitius; podem lluitar, córrer i cridar sense que hi hagi conseqüències importants.

El nostre cervell es va preparar per competir de forma intel·ligent des que deixem les frondoses selves africanes i ocupem les sabanes més obertes i amb més diversitat ambiental, fa ja més de 3 milions d'anys. Encara que a mi no m'agradi el futbol em resulten familiar les formes de competències que ha sistematitzat. Encara no som humans, però almenys existeix l'esperança que la mort no sigui el resultat de la incompetència de la nostra pròpia humanització.

El missatge és l'autocrítica, l'objectiu, l'evolució responsable; l'instrument, el progrés conscient. Els romans als circs apaivagaven la set de revenja i el morb del nostre fons animal convertit en cultura. Ho deia Walter Benjamín: "no hi ha document de la cultura que no sigui alhora document de barbàrie".



EUDALD CARBONELL




On November 08 2008 16 Views

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
  
  View all photos
  ›