Una infinitat de mandarines empetiteix davant d'una poma. Les pomes es mengen lentament. Porten dins la seva carn sucosa els moments del mirar veient, dels judicis serens, de la solitud acompanyada. Els dissabtes per la tarda, dolçament, rodonament, tot esdevé suau com trencar lentament una poma, o una ona.
La poma i jo, com dos fruits dins una copa.
On March 14 2009
18 Views
a_letheia
On 27/03/2009
tu i una poma i un racó acollidor d'un petit pis parisí. i una mica de mirar per la finestra del davant i veure els cotxes que entren i els veïns del davant, i baixar la persiana perquè no et vegin al sortir de la dutxa, i mirar per la finestra de la dreta i veure ocells d'una teulada a l'altra, i els seus nius i llum dins les cases, i una mig abandonada, i tot això des de ben amunt, veient una mica de cel i deixant-se portar.
*
