Esq miro aquesta foto i és inevitable qm posi a riure. Massa gran, massa bo! i el moro amb les birres amunt... pfff qin espectacle d nit :)
i, eh, aava a posar una de la telecogresca, q sortíem les 4...xò...censurades TOOOOTES! sou un cas...im porteu pel camí d l'amargura..(zorres!!)
noies, tengo mono...feu-vos-ho com vulgueu xò, i need paaaarty! lereleré! q tanta uni tanta uni no és bo.
...jugant a ser com és la gent normal*
On October 12 2009
18 Views
martta57
On 13/10/2009
[...] i sé quan t'he de fer riure i quan no.
Avui no ens veurem, demà espero que sí, però parlarem i et diré que per tot, jo seré aquí, lousy.
Buongiorno, principessa! : )
muà!
martta57
On 13/10/2009
Confeso que fa temps que no ploro i porto coses clavades com espines a la pell, ben a dins; però busco raons que em facin riure, que em facin veure les coses des d'una altra perspectiva, busco la vida. Tot i que hi ha dies que em costa surar, tu ho saps millor que ningú, i que és només a tu a qui li dec que a les nits pugui dormir. Però no ens mentim, hi ha coses que es porten a dins i que el que nosaltres fem és alleujerar-les per poder-les païr perquè és el que toca, ens ho debem mútuament. Això fan les amigues, veritat?
Així que no permetré que els dies se't facin grisos un cop hem aconseguit que surti el Sol. No negaré que he pensado en renunciar mil i un cops durant aquests últims mesos però he abandonat la idea i segueixo aquí, esperant que sigui l'hora per anar cap a la universitat. Saps? Hem de pensar en allò que hem conseguit perquè nosaltres no tenim dubtes, nosaltres no som unes cagadubtes, ni hem pensat en renunciar, ni en tirar-ho tot per la borda. Nosaltres no som així, som lluitadores per naturales, com amazones a cavall amb l'arc preparat i a punt de disparar. I pot ésser que ja no em quedin fletxes, però si cal puc agafar pedres de la mare terra.
Sortirem endavant, portem fent-lo els tres anys que ens coneixem i som el nostre dia a dia: els riures, les preocupacions, els bons i mals dies, etc. Ens coneixem millor que altres persones que per molts anys que portin amb nosaltres no veuen res. Jo, per molt cega que fos, vec amb el cor; i sé quan t'
