**era inevitable.
sovint ho penses, curiosament. avui sí, avui faré una pausa i hi pensaré. en què? en la vida, en el futur, en la imatge que em torna el mirall, que ja no sé si sóc jo. o en coses menys transcendentals, tan se val, al cap i a la fi dels pensaments més banals sempre n'extreus qüestions quasi metafísiques.
però res, mai trobes aquest temps, el que sempre tens a la boca però no a la butxaca. i no és perquè no en disposis, no ens enganyem, simplement t'és més fàcil dedicar-lo a viure despreocupadament. estudi, nens, feina, son, vida... ens tornaríem bojos si hi reflexionéssim constantment, creus, sempre has volgut ser persona d'acció. no obstant, desenganya't, necessites posar-te en ordre regularment.
un bon dia vas creure que havies trobat la clau, la manera d'obligar-te a dedicar una estona a allò que sense existir físicament, constitueix la teva essència més enllà del munt d'àtoms que et componen. i vas obrir la porta d'aquest raconet, esperant omplir-lo d'imatges impregnades de somnis, sentiments i experiències, de reflexions amagades rere frases curtes o divagacions sense sentit. i potser no ha sortit com esperaves, però no t'ha anat gens malament.
avui fa exactament un any, d'aquell bon dia, i, curiosament, has decidit tancar aquesta porta. sense grans motius, i tal com la vas obrir, amb l'espelma dels exàmens, aquella que tants canvis augurava... incloent la seva pròpia aparença. de fet, hi ha moltes coses que han canviat, canvien o canviaran inevitablement, per molt que tu t'esforcis en trobar-ne una causa, en negar la possibilitat de l'atzar.
o potser, com diu la cançó, el què passa és que tot es transforma. o bé tot això és una gran paradoxa, perquè hi ha coses -llums, colors, necessitats- que ni la vida ni el temps podran canviar mai.
[veig] l'espelma, consumida, apagada i plena de vida.
[escolto] els meus pensament
[em sento] provisional, canviant, volàtil...
On June 25 2007
12 Views
dulceoloramar
On 07/02/2010
buah vaig trobar aquet fotolog a boleo i em llegeixo els textos i son magnifics enserio, enhorabona crec que t'ho mereixes.
just_blasc
On 26/06/2007
pensa, esvaeix-te, reflexiona, però mai deixis de tenir clar què és el que vols fer, on vols arribar... i perquè
i que sigui el que sigui, ho podràs fer
ànims!
napdia
On 26/06/2007
Les dosis de positivisme han arribat. Les agraeixo, i molt. Ara només em falta sobreviure per veure quant donen de si :)
Per cert, jo també m'he de posar en ordre regularment... reconec en mi algunes coses que dius en aquest post...
*
alattariel
On 25/06/2007
seria difícil dir-te alguna cosa que encara no t'hagi dit... de fet, crec que no hi ha res del meu cap que tingui a veure amb tu que no sapigues...
per això mateix, només et repetiré que estic aquí i que t'estimo...
i també que... adoro que hagis usat la paraula "curiosament" ^^
*
alasazules
On 25/06/2007
Tot es consumeix...
però per sort, nosaltres,
ens renovem, i
morim per tornar a neixer.
Una i mil vegades.
Constantment.
Fins que un dia, alguna cosa diu prou.
Tot depen d'un mateix,
i al mateix temps res es controlable.
...però no deixa de ser bonic.
No creus?
Em va agradar,
llevar-me amb una Atzar al costat...
I gent desconeguda :).
*
vida_de_puzzle
On 25/06/2007
Bonica explicació d'aquell moment en què penses: he de pensar.
Obriràs una altra finestra, però?
:)
_dishka_
On 25/06/2007
ja ho han dit per aquí dalt... tot són cicles i quan s'acaba un en comença un altre. I de igual manera q no té sentit allargar-ne un més del q compte tampoc en té resistir-se a obrir noves portes. Les històries tenen totes principi i final (i això és una veritat com una casa! jeje). Potser és això fer-se gran. Anar tancant portes i obrint-ne d'altres.
Jo veig a la Gemm q vaig conèixer farà uns anys ja, però ja no és la mateixa, igual que jo tampoc ho sóc. El problema és quan no cambiem mai!!
(Però sempre seràs el meu bisteket e!!!! ;***)
naomi88
On 25/06/2007
Felicitats fotolog atzar, un cop més, sense adonarte'n has complert la teva voluntat... un cop més tanquem aquesta finestra per obrir una gran porta a través de la qual ja podem divisar el proper jo que ens trobarem al mirall, una gran porta que ens garantirà esperances, somnis, alegria, noves experiències...i per descomptat, decepcions, tristesa, frustracions i mil coses més... però d'això es tracta no...?
El que encara no em queda clar és si tota la nostra vida viscuda i el que ens espera estava i està planejada o la nostra trobada ha estat senzillament...fruit de l'ATZAR...
=)
un petó gemma... ara si... puc reafirmar i dir COMPTA AMB MI ... potser l'atzar ens prepararà un pis per compartir... ;)
mua! :*
![**era inevitable.
<BR>
<BR>sovint ho penses, curiosament. avui sí, avui faré una pausa i hi pensaré. en què? en la vida, en el futur, en la imatge que em torna el mirall, que ja no sé si sóc jo. o en coses menys transcendentals, tan se val, al cap i a la fi dels pensaments més banals sempre n'extreus qüestions quasi metafísiques.
<BR>
<BR>però res, mai trobes aquest temps, el que sempre tens a la boca però no a la butxaca. i no és perquè no en disposis, no ens enganyem, simplement t'és més fàcil dedicar-lo a viure despreocupadament. estudi, nens, feina, son, vida... ens tornaríem bojos si hi reflexionéssim constantment, creus, sempre has volgut ser persona d'acció. no obstant, desenganya't, necessites posar-te en ordre regularment.
<BR>
<BR>un bon dia vas creure que havies trobat la clau, la manera d'obligar-te a dedicar una estona a allò que sense existir físicament, constitueix la teva essència més enllà del munt d'àtoms que et componen. i vas obrir la porta d'aquest raconet, esperant omplir-lo d'imatges impregnades de somnis, sentiments i experiències, de reflexions amagades rere frases curtes o divagacions sense sentit. i potser no ha sortit com esperaves, però no t'ha anat gens malament.
<BR>
<BR>avui fa exactament un any, d'aquell bon dia, i, curiosament, has decidit tancar aquesta porta. sense grans motius, i tal com la vas obrir, amb l'espelma dels exàmens, aquella que tants canvis augurava... incloent la seva pròpia aparença. de fet, hi ha moltes coses que han canviat, canvien o canviaran inevitablement, per molt que tu t'esforcis en trobar-ne una causa, en negar la possibilitat de l'atzar.
<BR>
<BR>
<BR>o potser, com diu la cançó, el què passa és que tot es transforma. o bé tot això és una gran paradoxa, perquè hi ha coses -llums, colors, necessitats- que ni la vida ni el temps podran canviar mai.
<BR>
<BR>
<BR>
<BR>
<BR>
<BR>
<BR>
<BR>
<BR>
<BR>
<BR>
<BR>[veig] l'espelma, consumida, apagada i plena de vida.
<BR>[escolto] els meus pensament
<BR>[em sento] provisional, canviant, volàtil...
<BR> - Fotolog](http://spe.fotolog.com/photo/14/52/13/atzar/1182724965_f.jpg)
