Estimat,

Perdona, de bon principi, la meva afició per les llengües. Ja no sé escriure d'altra manera, amb prou feines sé parlar sense pronunciar construccions de relatiu i pronominalitzar adequadament. No empro "tenir que's" com quan em vas conèixer, ni de bon tros segueixo sent (disculpa'm, essent) la mateixa adolescent d'aleshores. No insulto utilitzant barbarismes ni existeixen, per a mi, les quatre i mitja, les sis i mitja ni les dos. Amor meu, ha estat un any i escaig, ha estat un temps preciós. M'has fet riure com mai, m'has fet perdre el nord. Ben mirat, no tenim per què odiar-nos, hem guanyat els dos. Tu amb la teva música i els teus herois, i jo amb la literatura i la meva facilitat per no callar. Quant al futur, esperem que sigui simple, un cantaré, un ballaré, un estimaré . Sobretot això últim. Estimar, amor meu. No te n'oblidis del caràcter transitiu d'aquest verb, sempre s'estima alguna cosa. Torna a començar estimat, això mateix, estimat, un participi més perfectiu que imperfectiu pel meu gust. Confia en tu.
I mai gosis posar coma entre subjecte i verb.

Un petó amb accent tancat.
Laura




On January 24 2012 34 Views

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
  
  View all photos
  ›