Que el sol s'amagui, i amb ell s'emporti tot allò que pugui ser fosc. El que se't clava, el que et crema i el que et torna tan summament fràgil. Tot allò que t'allunyi de la vida, que et giri del revés i que et remogui les entranyes. Un, dos, tres i deixa que s'amagui rere el negre. Si ho aconsegueixes, la llum neixerà multiplicada per mil i el món estarà més viu que mai.
...
Boom, he dit. Què passa?
Potser resulta que ja som demà
i aquest fred tan boig
ha matat les males herbes.
*
On February 04 2012
180 Views
