Un guia de Berlin em va recomanar un llibre: si esto es un hombre. de Primo Levi. un italià jueu que va passar dos horribles anys al camp de concentració d'Auschwitz. va sobreviure i va poder explicar al món l'experiència que havia "viscut". va arribar a plantejar-se si realment tenia dret a pensar, va arribar a deixar de pensar...a actuar com una animal..
la seva historia m'ha agradat, m'ha sorprès... espero que mai més es torni a repetir el que va passar, però m'agradaria que el seu testimoni arribi a moltíssimes persones i els faci entendre que el feixisme no queda tant lluny, i que encara existeix, per tots els racons d'Europa i del món.
bé, doncs us el recomano. es genial. i no només per ser un testimoni directe, sinó per que al llegir-lo, entres dintre del seu cap, t'introdueixes dins del camp d'extermini, sabent que ho és, però amb la petita esperança de sobreviure. sents gana, fred, mal... i veus la "vida" dallà en color gris. camines entre la neu, la boira, i entre "persones" rapades amb pijama de ratlles, que caminen com bestiar, marcant els passos al ritme d'una música còmica, que els fa sentir encara més ridículs, apagats i sense cap objectiu en aquell camp, del que si volies sortir, havia d'ésser per la xemeneia.
On April 18 2010
9 Views
![NO OBLIDEM - Un guia de Berlin em va recomanar un llibre: [i]si esto es un hombre.[/i] de Primo Levi. un italià jueu que va passar dos horribles anys al camp de concentració d'Auschwitz. va sobreviure i va poder explicar al món l'experiència que havia "viscut". va arribar a plantejar-se si realment tenia dret a pensar, va arribar a deixar de pensar...a actuar com una animal..
la seva historia m'ha agradat, m'ha sorprès... espero que mai més es torni a repetir el que va passar, però m'agradaria que el seu testimoni arribi a moltíssimes persones i els faci entendre que el feixisme no queda tant lluny, i que encara existeix, per tots els racons d'Europa i del món.
bé, doncs us el recomano. es genial. i no només per ser un testimoni directe, sinó per que al llegir-lo, entres dintre del seu cap, t'introdueixes dins del camp d'extermini, sabent que ho és, però amb la petita esperança de sobreviure. sents gana, fred, mal... i veus la "vida" dallà en color gris. camines entre la neu, la boira, i entre "persones" rapades amb pijama de ratlles, que caminen com bestiar, marcant els passos al ritme d'una música còmica, que els fa sentir encara més ridículs, apagats i sense cap objectiu en aquell camp, del que si volies sortir, havia d'ésser per la xemeneia. - Fotolog](http://spd.fotolog.com/photo/29/16/81/artanis7/1271628744689_f.jpg)
