No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo
pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.
______________________________________________________
Quan cada vers té un sentit gairebé boig, interior, propi, autèntic...és quan una poesia t'ho dóna tot...a Mario Benedetti que m'ho vas donar tot amb aquest "no te salves".
P.D: Foto al relax de les aigües tranquil·les...
Anna*
On May 18 2009
1 Views
tinkerbely
On 26/06/2009
Ninaaaaaa he ressucitat!!!! jejeje És fantàstica aquesta poesia, m'encantaaaa i l'enllaç que vas penjar el facebook buffffff... orgàsmic!!!!!
crisenma
On 20/06/2009
Doncs així vas estar a la vora d'on vam estar nosaltres. Varem visitar Torino, Florència i Pisa! :P
I sí, realment molt bonic! I la gent molt agradable!!
Va wapiiisima! Cuida't molt! ** =)
PD: Ahir vaig estar a Carpes! No hi devies pas ser, oi? Si més no, no us vaig veure! :S :P
Ciaooo, ciaooo! ;)