Havia donat per abandonat això del Fotolog, però avui va per tu, avui actualitzo per tu, i em sembla que aquesta serà la meva última actualització.
Te n'has anat i has deixat un buit dins nostre. Ens has fet riure tantes i tantes vegades, hem passat molt bones estones al teu costat, erets de les úniques persones que deia el que realment pensaves. Per això et dedico avui el fotolog, erets un dels meus ídols. Erets un crack!
Sempre estaràs dins nostre.
Mhe quedat amb les ganes de veuret i coneixet en persona.
Et trobarem a faltar.
Se me acaba el tiempo y
hay que ceder el sitio.
Así es la cosa.
Ver que la vida te desliza limpiamente
hacia su lado más extremo.
A un ritmo lento o rápido.
Según convenga,
sin compasión, sin pasmos,
sin aspavientos.
Y hay que caminar
hacia la hora perfecta
con la cabeza erguida y
al ritmo justo que da
compás a los sueños.
Así es la cosa. Así de simple
hay que començar a hacer
el equipaje: el viejo tren espera,
siempre espera
Addis Abeba, 25 de desembre de 2006
On March 02 2009
9 Views