Límits. A tot arreu. Sense raó. Sense sentit. Límits personals. Límits a la imaginació. Límits intel·lectuals. Límits davant dels canvis. Límits al sentir. Límits al plaer. Límits a la felicitat. Límits al dolor. Protecció per sobre de tot. I tot i així, tan vulnerable. Alguna cosa sembla ser que no funciona.
La prolongació absolutament conscient d’aquesta sensació irracional la fa estremir provocant-li un estrany plaer recobert de desencant que la fa sentir viva.
( És primavera. Avui fa sol. I demà potser plou i hi ha tempesta. Ella és com la primavera. Inestable per sobre de tot. Però també té flors, i cireres i olor a estiu que s’acosta... )
On May 16 2011
102 Views