El dolor adopta formes diverses, una punxada, una lleu molèstia... dolor sense més, el dolor amb el qual convivim diàriament, però hi ha dolor que no podem ignorar, un dolor tan enorme que esborra tota la resta i fa que el món s'esvaeixi fins que solament podem pensar en ell. Com enfrontar-nos al dolor? Depèn de nosaltres. El dolor, anestesiar-lo, aguantar-lo, acceptar-lo... ignorar-lo, per a alguns la millor manera d'enfrontar-se a ell és seguir vivint. El dolor, només cal aguantar-lo. Esperar que se’n vagi per si mateix i que la ferida que l’ha causat cicatritzi. No hi ha solucions ni respostes senzilles, només cal respirar profundament i esperar que es calmi. La majoria de les vegades el dolor pot alleujar-se però de vegades arriba quan menys t'ho esperes, et dóna un cop baix i no et deixa aixecar-te. Cal aprendre a acceptar el dolor, perquè la veritat és que mai t'abandona i la vida sempre ho acreix...
El dia de Nadal, després del primer estiu sense l’avi, no podies deixar de plorar perquè deies que estaves molt feliç i ens estimaves molt. Seguies “vivint”, et teníem al costat i eres amb nosaltres, però qui mereix viure d’aquesta manera?
No recordo l’última vegada que vas menjar sola, que caminaves sense ajuda, les últimes paraules. No recordo l’última vegada que et vaig veure feliç, feliç de veritat. A casa teva, al costat de l’avi, fent el dinar perquè els teus fills i nets anàvem a visitar-vos.
Has estat tants anys patint... perdent les ganes de viure, sentint dolor constant i avorrint-te. Fa molt mal veure com algú a qui estimes tant és va deteriorant i al final no veu, no parla, no menja, no camina, no es mou, ni gesticula...Dóna molta impressió i no és just. No és just que hagis acabat així.
Quin sentit té la vida si ha d’acabar d’aquesta manera? Encara que costi acceptem que es perd, que tard ho d’hora tots desapareixerem... però és necessari passar-ho tant malament mentre encara es viu?
Has sigut una persona molt forta i digne d’admirar. Ja no patiràs MAI MÉS. No més dolor, no més embòlies, no més operacions ni dies ingressada a l’hospital. Tot això ja s’ha acabat.
Descansa en pau àvia, t’ho mereixes més que ningú...
On July 15 2010
111 Views
female
-
25/07/1991 (20 years old)
755 Photos
La más guarra de mi equipo es la,
Palau