Gràcies

Perquè les petites coses són les que sense adonant-se ens fan viure, ens fan respirar...com les meves flors o el nostre postre o el teu somriure...coses que de vegades s'obliden perquè ja saps que estan allà però que són prou importants per ser feliç, que són lo millor, el sentiment de cada respiració, el perfum, l'essència aquella que deia Plató

I de vegades tanco els ulls i simplement les recordo...aquelles coses que desde fa anys que tinc, les que vaig perdre, les que he guanyat i no vull perdre...totes aquelles petites coses que m'omplen el cor. I si comencés a nombrar-les no acavaria, perquè de cada persona que m'envolta hi ha una petita, cosa com a mínim, que m'ha deixat o vull conservar, perquè sempre lluitaré per aquestes petites coses que hem fan sentir viva, per cada una d'elles, per no perdren cap.

Hi avegades quan ningú hem veu, me'n vaig ven lluny, sembla que no hem mogui però en realitat estic als estels...als estels, la lluna, allà on hi ha com sóc per dins, on hi ha els meus somnis, on hi ha les meves preocupacions, on hi ha els meus ideals, on hi ha les persones que comparteixen la vida amb mi, i alguns dies veig unes coses, i alguns dies unes altres però allà és el meu món...de sobte un petó em fa tornar a terre i obro els ulls i aquí també és el meu món. És díficil viure entre dos mons el real i psicològic(que no deixa de ser menys real) però qui no ho fa? A qui no li passa?Avegades tinc por que no li pasi a ningú més que a mi, però de sobte en una conversa...algú deixa anar una paraula que hem fa saber que a ell també li passa, hem costa de creure, penso: No és el mateix que em passa a mi, jo sóc rara...però no és així. No és el mateix perquè ell té un altre món, però el lloc on és, l'estat en que està si.

Al principi em feia por, i quan parlava amb algú a qui li tenia molta confiança li explicava i al veure que m'entenien, més o menys, vaig deixar de sentir por...i ara...ara té trobat a tu, com diria algú: Acceptau ets rara...lo normal és lo que fa tothom, que no vol dir lo que està bé :p

Doncs ho accepto sóc rara, i que, ja trobaré algú raro que m'entengui, si..., algú com TU, no tot s'enten però una gran part si, i això és com està en una caputxa resguardat del món

GRÀCIES** :p






On August 22 2009 10 Views

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
  
  View all photos
  ›