Em podria llençar a escriure, podria organitzar tot el que tinc al cap i descriuret, descriure, descriurens.
Podria fer-ho més fàcil. T'explicaria la ultima semana desde el meu punt de vista, o l'ultim cap de setmana o la ultima nit.
Et podria dir que em tens, que quan necesitis ajuda tanquis els ulls, pensa en andorra i aparaixaré jo amb les meves bambes de roba i els teus mitjons en mig de la neu, o quan et trobis sola estiris el braç i em tocaras... i si no apareixo... saps que em pots cridar i si m'escapo, agafarme del braç. Aleshores et mirare als ulls i veure tot el que hem viscut i apareixeré de nou.
Perqué sé, i soc concient, de que puc anar molt a la meva, ser una empanada i no adornar-me'n del que pasa al meu voltant, potser perque soc un pel enana i no puc veure entre les sombres del que em pasa. Pero se que alla dalt, estaras tu, per socòrrem i fer-me veure més enllà del meu nas!
Per aixo, tu sols recordam que puc aixecar el cap que jo t'ensenyare mil maneres de veure el mon i de fer passar el temps sense perdrel i fer de cada segon, una cançó.
I juntes, un dia més, ens entendrem sense parlar, sabrem les nostres intencions tan sols pels nostres gestos i el que pensem per la mirada.
És el que té ser un putu pack de merda...
Encara que no em notis, sempre, sempre i sempre estic aqui, sí, al teu costat! Al nostre costat!

Estic molt orgullosa de tu.




On October 17 2010 33 Views

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
  
  View all photos
  ›