Sensacions que corren per la sang, un s'enclava en la seva idea i s'ofusca davant els altres. Així no es poden fer les coses. Erro!Erro!Erro! M'he equivocat moltes vegades.... fins fa molt poc - i encara em costa - no he pogut descobrir que hi tinc dret. Però quan els altres aprenen que no ets capaç de perdonar-te un sol error, i al mateix temps que atribueixes tot el que no va del tot bé a un error personal, llavors se'n aprofiten.
Ahir va plore, tot el dia. Si, va ploure tot el dia com si res. Sense tempestes, només amb l'aire humit i les gotes mullant el cabell i les espatlles com si d'una carícia es tractés. Però era pluja, freda, constant... sense una escletza per on passés el sol. I la voluntat t'ajuda a encendre la teva pròpia llum per fer veure que no és tant greu... i l'endemà el dia es gris, salat, i crema.
Una part de mi em dóna permís i fins i tot em diu que no és just. L'altre només cerca on ha estat el meu error i marca tots els detalls que m'ensorren i que tenen a veure o no amb aquesta tempesta silenciosa que ara tapa el cel.
... quina lluna durà...
(és només avui)
On March 29 2009
1 Views
