Perd un segon amb mi

Unes mans anònimes
unes mans desconegudes.

Mans que acaricien
unes mans que estimen.

Mans dels amics
unes mans que donen vida.

Tot són mans
però tant diferents.

Mans que escriuen
unes mans que aprenen.

Mans que aplaudeixen
unes mans que feliciten.

Tot són mans
però tant diferents.

Mans que tiren pedres
unes mans que fan guerra.

Mans que et toquen,
unes mans que s'allunyen

Tot són mans
però tant diferents.



Cada dia, tanco els ulls ben fort, per imaginar-te.



Acaricio amb suavitat l'aire, com si fóssin les teves mans... abraço els rajos del sol,
com si del teu bell cos és tractés, beso el sol, pensant que són els teus llavis...
dolços com la mel, suaus com la seda, ardents de passió.



Busco un món on el boig no sigui sempre l'altre, on pugui viure la diferència,
on els humans no tinguin cos de persona.


Cerco un món on el viure sigui tans sols una broma que em permeti riure,
on l'agenda no sigui per programar sinó per passar pàgina.



Busco un món on l'ànima no sigui un llamp que passi parpellejant i acumulant dies,
on el ser o no ser sigui qualsevol petita cosa.



M'és igual si el cel és blau...



Busco un món que no m'ho ensenyi tot, ni m'ensenyi massa,
només el suficient per desconèixer allò que tant desijo.

tret de l'únic indret del món on la "bona fe" no és una fal·làcia, internet.

T'estimo tant i tant




On October 22 2008 1 Views

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
  
  View all photos
  ›