En aquestes alçades de la matinada
no podem, al llit, fer-nos els superherois,
penosament m’enfilo per la teva esquena
i tu no pares de riure, i tu vinga a riure
mentre et dic que demà, ben d’hora, arriben
els meus nebots i em despertaran amb preguntes
que sempre em deixen en evidència.

Anem massa borratxos per fer equilibris.
No veus que em podria trencar una costella
o acabar de solucionar les meves hèrnies?
I tu no pares de riure, i tu vinga a riure
mentre insulto algun imbècil discret
que amb cara de bona persona (què hi farem?)
vol que aquest vers acabi al meu cul.

En aquestes alçades de la matinada
és millor parlar molt fluixet i lentament,
fins que sigui impossible dividir la línia
que travessa els somnis i la realitat,
fins que la meva mà ja cregui que és la teva.
I quan, esgotada, deixis de riure,
mirant al sostre, com si res, una pregunta
cruel em deixarà en evidència.





On June 26 2007 4 Views

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
  
  View all photos
  ›