Avui fa un any vaig escriure't sa darrera actualització... Avui com ahir és pes mateix motiu. Es motiu de donar-te es molts d'anys. Enguany en són 17 ja. Esper que a ningú se li hagi passat pes cap que es fet de deixar d'escriure't ha estat per oblid o abandonar-te. Durant aquest darrer any han passat tantes coses... I no totes bones precisament. Però no han estat excusa per deixar de pensar ni un sol dia en tots es moments i records que hem compartit. Bons i dolents, és indiferent, perquè es bons mos deixen un regust dolç i des dolents sempre se n'ha d'aprendre per no repetir errors. Han passat 2 anys i qui sap on me trobaré es dia de demà. Però passaran 5, 10, 20 i els anys que me quedin per viure; i seguiré guardant es records com un tresor dins es meu cor. No me posaré a enumerar-los tots doncs, al llarg d'aquestes actualitzacions des de fa dos anys enrere, els he anat esmentant en petites dosis.
Sé que siguis on siguis, tot i ignorar que mos espera després de sa vida (si és que ens espera alguna cosa), no has deixat de somriure com feies sempre. Somriure davant ses alegries que ens ha tocat passar als qui seguim aquí recordant-te (i per tant, mantenint-te viu amb noltros). I somrient també, com sempre feies, davant ses ensopegades que mos ha tocat patir. Per què si algo tenies, és aquest do de treure'ns un somriure es dies més durs, fent-ne de ses teves...
Perquè encara no me puc creure que no hi siguis...
Perquè segueixes present dins cadascú de noltros.
PER SEMPRE I FINS SEMPRE
GRÀ6 ADRIÀ, MOLTS D'ANYS.
On April 21 2010
9 Views
juanyli
On 25/04/2010
!!!!Gracies Pau!!!Per tenir sempre unes parules y uns records cap a na Adrià. Sé que sempre el tendras present xq com be dius na Adrià era un nin que sempre tenía una riella y una alegría que és lo que fa que l'anyorem tant.
Una abraçada molt forta Pau.........