de nou estem aqui, en una extranya sensació... una inquietud que et contrau la respiració, tornes amb el fret i les tremolors... no saps exactament que et passa.. simplement... et sents saturada, si un cop més així... hi han coses que igual que venen, se'n van... perque no passa el mateix amb les emocions? perque venen quan volen, i no volen marxar mai?
et destrossen, t'amarguen, et rabiant.. i el que es pitjor... poc a poc et van destrossant...
van trencant el que eres, van destrossant el que ets... trenquen amb tot el que sempre... havies desitjat ser...
sents que tornes a cagarla amb tot, que tot s'està tornant a descontrolar... aparentment tot va de fàbula... tot, menys el teu interior... et sents buit, sense sentit, et sents malament..
i com no, no saps d'on ve aquest malestar..
et sents inferior?
perque ara? perque un altre cop?
tens por.. pero a que? que es el pitjor que et pot passaR? que es repeteixi el que ja va passar? tornar a pssar per tot allo..? en teoria ja u auria daver superat... i no, no puc.. per molt que ho intento.. em supera...
trbu a faltar tantes coses, i a la vegada tan poques...
començo a creure que el que realment més trobo a faltar... es a mi... sento que ja no apareixo en la meva vida... que fa molt que em vai tornar a esborrar... he perdut la tolerancia.. he perdut tantes qualitats... tinc por, em sento débil...
tinc por a perdre-ho tot, a estar-ho perdent tot i no adonar-me'n, i el que és pitjor... tinc por a que ja ho hagi perdut tot...
nose es curiós... per no variar... hi ha cosas que mai... desapareixaran...
¿porque el mundo se ha parado y con el mi corazón?
On November 11 2010
41 Views